Xerrrada de Mercè Escardó

This post is also available in: ENG (ENG)

Mercè Escardó va tornar ahir entre el públic de mares i pares -i alguns mestres- del cicle de xerrades de l’Espai de família a Sta. Maria de Palautordera. Amb un públic delerós de sentir les històries que Escardó contava, la ponent va anar explicitant algunes de les teories que avalen la seva pràctica al món de la lectura infantil des de fa més de quaranta anys.

I què ens explicava aquesta bibliotecària que ha creat espais com la Biblioteca de Can Butjosa a Parets del Vallès o el projecte de Cal Llibre? Com ja s’exposava en el TFG sobre “Els beneficis de la lectura en veu alta a l’educació primària” (Gisela Colell, UNIR 2018), Mercè Escardó ens va parlar de la importància dels llibres de falda per a bebès i infants abans dels 3 anys, de la selecció prèvia de l’adult als llibres que llegeix als seus infants, de com no avorrir-se quan un infant demana el mateix conte cada vespre, de les il·lustracions reals dels llibres, del servei de les històries tradicionals, i sobretot, de l’essència de l’amor cap a les narracions que trobem als contes.

Personalment, va ser bonic re-viure que de petita em van compartir aquests llibres de falda com els de Helen Oxenbury (els quals encara conformen la meva col·lecció),  i que la majoria de llibres que va contar, jo també hi tinc un vincle especial, ja sigui de petita o perquè els he llegit en veu alta als nens i nenes de les escoles on he treballat:

Per exemple, coincideixo que llegir i “estirar del fil” (com m’agrada fer a mi) un llibre com “La gran fàbrica de les paraules” d’Agnès de Lestrade i Valeria Docampo és una delícia. En aquell moment, en un grupet de nens i nenes de set anys, enmig del camp britànic, vaig traduir jo mateixa a l’anglès aquets text quan encara no n’hi havia cap versió ni aquí ni allà, i vaig fabricar el conte, amb cartolines i trossets de diari enganxats. Si en van sortir de coses a partir d’aquest conte! (Més endavant publicarem un recull de “què en surt dels contes?”)

I també va ser bonic compartir les vivències de “We’re going on a bear hunt” que juntament amb el propi Michael Rosen cantant la cançó, he gaudit amb els infants, cantant, jugant i vivint la història d’aquest conte. Quin goig.

Va ser una bona estona entranyable, plena de contingut, que ens va fer recordar els beneficis de la literatura a la infància ja treballats al TFG i en els que tant hi creiem. En tot cas, “com podríem ser mestres sense explicar contes?!?”

Etiquetes: , , ,