Etiqueta: comentari de llibre

Presentació del llibre: “La literatura a l’educació infantil”

Ahir, en el pati fresc de la preciosa llibreria Casa Anita de Gràcia, un bon grup de persones ens va fer endinsar dins del món màgic de la literatura infantil, gràcies a la presentació del llibre que l’Associació de Mestres Rosa Sensat va treure a la llum.

Vam re-connectar amb això que tant intuïm de la força de les històries i de les il·lustracions d’un conte, aquest cop, escrit i publicat, consensuat i estudiat, per mans de professionals de l’educació ben diversos.
Podríem dir que avui, gràcies a aquesta publicació, totes aquelles experiències pràctiques a l’entorn de la literatura amb infants de 0 – 3 anys queden emmarcades i documentades per aquesta teoria. I que important que és això, remarcava Joan Portell (pedagog i escriptor), quan els plans d’estudi de les facultats d’educació són deficitaris i tanmateix a les escoles es fa tan bona feina, com ens recordaven les autores del llibre, Cristina Correro i Neus Real (professores de la UAB).

I d’altres autors que hi han dit la seva en aquest llibre, professionals de l’educació d’una rellevància important com Maria Rosa Gil (psicòloga) o bé MM (bibliotecària), aportant els beneficis de la literatura i la lectura en veu alta i una bona proposta de classificació de referents literaris. Es a parlar de la literatura com a lectura tranquil·litzadora, de l’afectiu amb l’adult, de l’imaginari col·lectiu, de la comprensió de textos literaris…

És interessant i necessari, tal com es va comentar, entendre la literatura com a art, com a text de qualitat, amb un sentit estètic i de gaudi, allunyant-se de les fórmules farmacològiques i d’utilitzar el llibre per a usos curriculars o pedagògics.
I per englobar aquest seguit d’idees bàsiques però necessàries en aquest món creixent de la literatura infantil a casa nostra i tanmateix amb mancat de referents que guien, es presenten cinc experiències pràctiques de d’escoles pioneres amb les biblioteques escolars i la lectura a l’aula.

Amb ganes de llegir el llibre i essent més conscients a l’hora d’explicar i llegir contes, abans de marxar encara vam poder conversar una estona entre uns i altres i xafardejar per la llibreria amb il·lusió d’adquirir-ho tot per explicar-ho demà als nostres infants a l’escola.

Correro, C.; Real, N. (2017) “La literatura a l’educaió infantil.” Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona (2017)

Etiquetes: , , , , ,

Els clàssics són clàssics

Narrar versions dels clàssics als infants.

Els clàssics són clàssics perquè entre d’altres coses, “funcionen” davant d’una audiència infantil que escolta voraç. De vegades busquem aquells llibres nous, amb criteri pedagògic o originals perquè ens n’hem cansat d’explicar sempre el mateix. Tot i així, amb la pràctica, descobreixo que els clàssics “no fallen mai”.

Quan els infants ja coneixen una historia tradicional o un clàssic, és divertit jugar-hi amb versions que varien una mica o que aporten algun element innovador.

És el cas de la proposta que fan J.A. López Parreño i P. Mestre amb el conte de la “Rateta presumida” (Editorial Kalandraka), una adaptació de la tant coneguda història de La rateta que escombrava l’escaleta. L’element diferencial que destaquem més, a part d’un text d’autor i un final diferent, és la presentació de les imatges. Trobem una rateta representada amb una campaneta petita i els animals que la visiten fets d’elements de fusta o objectes que els simbolitzen sense una evidència aclaparant.

Els infants, d’uns 4 anys, que coneixen aquesta història s’hi troben divertits comentant les diferències del que ja coneixien i la originalitat en què estan fets el gat, el gall, el gos, i els diferents personatges del conte. Els agrada perquè estimula la seva imaginació i els fa sentir “més grans” evitant unes il·lustracions més evidents o clàssiques.

L’argument, també versionat, ofereix a la rateta – campana un ratolí – campana per casar-s’hi, i el text s’adapta tancant la història dient “i van replicar campanes el dia de la festa.”

Seria també el cas dels següents llibres, si bé, en aquests casos, els destinariem a nens i nenes més grans, de 8 a 10 anys: “The true story of the 3 little pigs” de J. Scieszka i L. Smith[1]  en què el llop té la possibilitat d’explicar la veritable història segons com la va viure i resulta que tot va ser degut a un esternut perquè estava encostipat quan va anar a buscar una mica de sucre als seus veïns als porquets.

I la versió mexicana d’Els tres porquets, “The three little javelinas” de S. Lowell i J. Harris[2], amb el mateix argument però amb personatges típics de de la zona d’Arizona, com ara els coyotes i els porcs senglars, amb unes il·lustracions molt realistes.

Animo a aquells narradors pels infants a experimentar amb diferents versions de clàssics, sempre pensant en l’edat dels nens i el seu coneixement del llegat cultural.

Gisela Colell

[1] Scieszka, J.; Smith, L. (1989), “The true story of the 3 little pigs”. Puffin Books: England 1989

[2] Lowell, S.; Harris; J (1992),“The three little javelinas”. Reading Rainbow Book: Arizona, 1998

Etiquetes: , , , ,