Etiqueta: article opinió

La Flauta Màgica (d’un Dinar Literari)

D’entre la remor dels nens del Dinar Literari jugant i corrent per jardí després de dinar sento unes nenes cantant “molt agut”, imitant l’àrea de la Reina de la Nit. M’hi acosto i de seguida em volen fer un concert. Desconec per què coneixen aquesta àrea tan famosa i ni elles mateixes ho saben. Els explico d’on surt i de seguida s’hi interessen.

Entrem a remenar pels calaixos perquè sé que una vegada vaig explicar la història de la Flauta màgica de Mozart en el World Book Day amb els nens amb qui treballava llavors, i per algun lloc encara en dec tenir informació, els personatges…

Estan emocionades perquè els hi expliqui més coses. No trobem el que busco però sí que tinc dos llibres de les òperes de Mozart i la seva vida, i de camí cap a l’escola a la tarda, els explico coses que sé. Llavors, ja és tot el grup qui hi està interessat.

Inclús sento que un nen diu, “, és clar, un savi noble, una reina dolenta, una filla i una daga… només pot ser emocionant.

 

La següent vegada que ens trobem ja ho tinc tot més preparat. Esperen amb candeletes saber més coses de la vida d’aquests personatges. Al final, aquesta història és com una mena de “culebrón” ple de vincles i sentiments i això, atrapa. Tots volen saber perquè s’odien Sarastro i la Reina de la Nit, i què farà Pamina amb la daga que li ha donat la seva mare, ¿seguirà les seves ordres?, i a en Papagueno, li trauran el forrellat que li priva cantar per ser massa entremaliat i xerrar mentides?

Reparteixo els personatges plastificats i cadascú és algú, posem alguns fragments de l’òpera i queden fascinats amb les seves veus, “aquest com canta?, agut o greu?”. “Busca’ns el tros en què la serp ataca a Tamino!”, i “Com maten la serp les Tres Dames?”

És genial que haguem acabat tots immersos en el món de La Flauta Màgica, com qui no vol la cosa, estirant del fil, ja hem compartit una història més, aquest cop ben acompanyats de música, de les òperes potser més famoses que existeixen.

[us_single_image image=”728″ size=”us_768_0″ align=”center”]
Etiquetes: , , , , ,

Que volin i juguin, les cintes!

Estàvem en un taller amb la Ute Sturb, a Alemanya, i ens va deixar sortir a jugar amb les cintes de colors a fora. Cadascú de nosaltres tenia dues cintes de color groc o taronja que vam fer volar alegrement en el fort vent que feia.

El tema era que el vent volava en una sola i única direcció, i es clar, les cintes, volaven també cap a aquella direcció. Al cap d’una estona, vaig pensar que jo volia que les cintes volessin cap a altres bandes! I vaig intentar de fer-les fer el que jo volia i fins i tot vaig forçar-les a moure’s diferent. Però no van canviar el seu comportament.

Llavors, vaig pensar com ho faria si les cintes fossin nens? Si fos així no els forçaria a canviar d’acord amb la seva naturalesa i voluntat… Així que vagi intentar relacionar-me amb les cintes com si fossin nens i jo els observés, simplement. I va ser xocant veure com elles, seguint sempre la direcció del vent, es posaven a jugar entre elles, es buscaven i es bellugaven entre elles!

Així que vaig experimentar el mateix que passa amb els nens: si no intentes forçar-los cap on tu vols que vagin i esdevinguin… pots arribar a veure coses increïbles de la naturalesa dels éssers humans petits.

P.D. A més, com podia pensar per un moment, que podia lluitar contra un vent tan fort?

Etiquetes: , , , ,

Practicant acroyoga: condicions per a l’aprenentatge (II)

Ve de: Practicant acroyoga: condicions per a l’aprenentatge (I)

A l’article anterior vam exposar la necessitat d’un bon clima d’aprenentatge com a condició indispensable, en part, creat per l’expert o el mestre. Ara ens centrarem en l’alumne i gràcies a què més aprèn, fent servir l’exemple de l’aprenentatge de l’acroyoga (veure a l’article anterior la definció d’acroyoga), amb aquesta intenció d’unir la vida pràctica i les teories acadèmiques de l’aprenentatge.

Coneixements previs

El meu estat inicial amb l’acroyoga era pràcticament nul, per bé que és clar, tinc coneixements previs sobre el meu cos i com es mou, degut a que fa temps que hi visc a dins (!), i de fer ioga i tocar un instrument, activitats que t’acosten a la consciència corporal, i potser l’experiència prèvia d’haver fet alguna vertical -i encara gràcies- de petita.

I això em sembla molt interessant perquè a mida que ens anem fent grans cada vegada es fa més difícil realitzar aprenentatges en el que l’estat inicial sigui tan nul, perquè anem acumulant experiències noves i enriquidores. Per exemple, podríem aprendre a parlar xinès que és una llengua totalment nova per a nosaltres, però l’estat inicial seria força avançat ja que coneixements previs sobre la llengua (la comunicació, els sons vocals, la grafia, etc.) en tenim moltíssims perquè parlem la llengua materna des de fa molt i molt de temps i la tenim integrada i masteritzada.

La concepció socio – constructivista

Observo el meu procés d’aprenentatge i veig perfectament com sobre aquesta base inicial s’hi van construint aprenentatges, ja sigui per les postures o flows cada vegada més difícils com la meva metacognició sobre allò que faig, la confiança en mi i en els altres, “matèria” d’aprenentatge tant o més important com el contingut.

Aquesta ‘construcció’ no l’aconsegueix un tot sol, gràcies a compartir-la sempre amb un petit grup (almenys la base o el volador), sempre s’està acompanyat en la progressió de l’aprenentatge de l’acroyoga.

Sabem que l’ésser humà té un cervell molt social i cultural, de manera que també sabem que si un aprenentatge es realitza col·laborativament, enlloc d’individualment, és molt més potent. Per fer acroyoga necessitem una base, un volador i un cuidador, de manera que no hi ha més que fer les coses en grup!

El paper de les emocions en l’aprenentatge

Com ens explica la neurociència, un aprenentatge no pot ser significatiu -és a dir, no s’impregna a la memòria de manera conscient- si no hi ha una emoció implicada. En l’acroyoga, tot és molt emocionant i quan s’aconsegueix allò proposat, després de la dedicació, l’esforç i el compartir-ho amb els companys, l’emoció és enorme. I aquella postura, o flow, ja queda impregnada per sempre més en les cèl·lules del propi cos. És molt provable, per tant, que un cop s’hagi aconseguit, resulti molt fàcil torna-ho a fer.

Aprenentatge social

Com es pot intuir, aquesta emoció està estrictament relacionada a una emoció col·lectiva, i és que l’acroyoga sol pròpiament dit, no es pot practicar. Com hem dit abans, és gràcies a aquesta unió del grup social que la pràctica de l’acroyoga és tan significativa a tants nivells i alhora més ràpida d’aprendre que qualsevol acció individual que es pugui dur a terme. Com diu un proverbi africà, “si vols anar ràpid ves sol, si vols arribar lluny, fes-ho acompanyat.”

El triangle interactiu

En aquest cas, el triangle interactiu de l’aprenentatge és un mateix (conjuntament amb el company o companya de parella), la postura o postures que es volen fer (contingut) i els experts (professors) que ho ensenyen i acompanyen.

És interessantíssim poder passar per a tots els rols i aprendre un mateix ‘contingut’ des de diversos punts de vista. La compenetració necessària entre aquests tres elements és brutal i es creen uns vincles energètics molt forts. Per això també ‘atrapa’ l’acroyoga, perquè les sinergies entre les persones són boniques i només es pot practicar si la comunicació verbal i sobretot no verbal, és fluïda.

ZDP i ajut ajustat

Sense haver-hi una programació curricular, però sí una didàctica lògica i ben pensada pels experts, es van aprenent diverses postures d’acroyoga a mesura que es pren consciència del cos com a base o com a volador. Observo com en aquesta pràctica és molt fàcil identificar la Zona de Desenvolupament Proper d’un mateix i com s’hi va construint a sobre gràcies a l’ajut ajustat del experts.

M’apassionen els rescursos pedagogics  que tenen els experts per explicar i ensenyar des dels detalls de la tècnica fins a les correccions físiques o inclús de vegades emocionals dels qui estem aprenent. Veure des de fora la pedagogia que s’hi dóna, m’emociona; això s’esdevé ja des de l’escalfament, que sempre es tracta d’exercicis que ens prepararan física i mentalment per a la sessió de després. L’autoconcepte a l’hora de fer acroyoga també juga un paper important, i és que la bastida que ofereixen els experts també és emocional i psicològica.

Neurones mirall

I finalment, voldria parlar de les neurones mirall, que com ens explica la neurociència, són aquestes neurones que imiten allò que veuen. Estem d’acord en que quan un aprenentatge passa per l’experiència del cos -i en l’acroyoga això és gairebé el 100% així-, és molt més fàcil d’adquirir-lo. Però jo he pogut experimentar també l’exercici que fan les meves neurones mirall. Cada vegada que els experts ens mostren una posició o moviment, s’activen les neurones mirall, és a dir, d’alguna manera, queda retingut dins de la meva ment, així que tant sols mirant-ho, tot allò que el meu cos necessita per fer-ho, ja s’activa. I per això és tan important que els experts ens mostrin les postures vàries vegades i que entre elles, també s’aturin a fer-nos adonar d’algunes tècniques per fer-ho.

Motivació i disposició favorable

En definitiva, per a tot plegat, la meva disposició favorable no podria ser més bona a l‘hora d’aprendre acroyoga; s’hi donen totes les condicions per tal de que sigui un aprenentatge totalment significatiu!

Etiquetes: , , , , ,

Practicant acroyoga: condicions per a l’aprenentatge (I)

Sovint, faig connexions entre la vida pràctica i el món teòric, de fet, sinó quina gràcia tindria dedicar-se a l’ensenyament? I també relaciono les experiències personals amb la vida i l’aprenentatge dins de la formalitat de l’escola. El que es tracta és justament de no aïllar l’aprenentatge escolar de la vida dels infants i del seu entorn; cal estar connectats i arrelats a la vida, els adults i els infants.

Fa cosa de pocs mesos que vaig començar a aprendre acroyoga amb un grup de gent fantàstica i avui faré servir aquest exemple per il·lustrar un bon procés d’ensenyament i aprenentatge, les condicions necessàries i les teories que l’apliquen.

Abans de començar, però, deixeu-me que us expliqui una mica en què consisteix l’acroyoga. L’interpreto com una unió molt bonica entre allò que és acrobàtic (fer cabrioles amb el cos amb algú altre); i allò mental, emocional i espiritual, que seria potser la part més de yoga. I és que és tan necessària la tècnica corporal (moviment, equilibri, força, elasticitat…) com la tranquil·litat i l’equilibri mental, la valentia, la compenetració amb la parella… Es practica majoritàriament en parella, on un és la base i l’altre el volador, pot haver-hi una tercera persona anomenada ‘cuidador’ quan se n’està aprenent.

Una de les primeres condicions primordials que fan que l’aprenentatge estigui essent exitós són la cura i respecte del grup, de l’espai i de la dinàmica de les classes. Les normes de treball són molt clares, hi regna el respecte i un to distès, proper i familiar entre tots els membres del grup. El llenguatge és curós i la manera d’ensenyar i dirigir el grup acompanya en tot moment a l’alumne, sense pressions ni exigències, creant la seguretat física i psicològica necessàries.

A part de la màgia d’aquest clima adient per a l’aprenentatge, els experts (anomenarem així els professors d’acroyoga) promouen unes estratègies pedagògiques molt encertades i precises, tenint en compte la capacitat individual de cadascú, l’evolució i objectius d’aprenentatge, i coneixedors també, de la tècnica de l’acroyoga a la perfecció.

Per tant, veiem que en un procés d’ensenyament i aprenentatge, el rol del mestre, com pensa i interactua, quin clima crea, etc., és molt important, de fet, és essencial. Hem volgut dedicar tot un article tant sols a aquestes condicions de l’entorn, perquè sovint parlem de continguts i de l’alumne i deixem aquestes qüestions tan primordials en segon terme. A Practicant acroyoga: condicions per a l’aprenentatge (II) ens centrarem més en l’alumne.

Etiquetes: , , , ,