Practicant acroyoga: condicions per a l’aprenentatge (II)

This post is also available in: ENG (ENG)

Ve de: Practicant acroyoga: condicions per a l’aprenentatge (I)

A l’article anterior vam exposar la necessitat d’un bon clima d’aprenentatge com a condició indispensable, en part, creat per l’expert o el mestre. Ara ens centrarem en l’alumne i gràcies a què més aprèn, fent servir l’exemple de l’aprenentatge de l’acroyoga (veure a l’article anterior la definció d’acroyoga), amb aquesta intenció d’unir la vida pràctica i les teories acadèmiques de l’aprenentatge.

Coneixements previs

El meu estat inicial amb l’acroyoga era pràcticament nul, per bé que és clar, tinc coneixements previs sobre el meu cos i com es mou, degut a que fa temps que hi visc a dins (!), i de fer ioga i tocar un instrument, activitats que t’acosten a la consciència corporal, i potser l’experiència prèvia d’haver fet alguna vertical -i encara gràcies- de petita.

I això em sembla molt interessant perquè a mida que ens anem fent grans cada vegada es fa més difícil realitzar aprenentatges en el que l’estat inicial sigui tan nul, perquè anem acumulant experiències noves i enriquidores. Per exemple, podríem aprendre a parlar xinès que és una llengua totalment nova per a nosaltres, però l’estat inicial seria força avançat ja que coneixements previs sobre la llengua (la comunicació, els sons vocals, la grafia, etc.) en tenim moltíssims perquè parlem la llengua materna des de fa molt i molt de temps i la tenim integrada i masteritzada.

La concepció socio – constructivista

Observo el meu procés d’aprenentatge i veig perfectament com sobre aquesta base inicial s’hi van construint aprenentatges, ja sigui per les postures o flows cada vegada més difícils com la meva metacognició sobre allò que faig, la confiança en mi i en els altres, “matèria” d’aprenentatge tant o més important com el contingut.

Aquesta ‘construcció’ no l’aconsegueix un tot sol, gràcies a compartir-la sempre amb un petit grup (almenys la base o el volador), sempre s’està acompanyat en la progressió de l’aprenentatge de l’acroyoga.

Sabem que l’ésser humà té un cervell molt social i cultural, de manera que també sabem que si un aprenentatge es realitza col·laborativament, enlloc d’individualment, és molt més potent. Per fer acroyoga necessitem una base, un volador i un cuidador, de manera que no hi ha més que fer les coses en grup!

El paper de les emocions en l’aprenentatge

Com ens explica la neurociència, un aprenentatge no pot ser significatiu -és a dir, no s’impregna a la memòria de manera conscient- si no hi ha una emoció implicada. En l’acroyoga, tot és molt emocionant i quan s’aconsegueix allò proposat, després de la dedicació, l’esforç i el compartir-ho amb els companys, l’emoció és enorme. I aquella postura, o flow, ja queda impregnada per sempre més en les cèl·lules del propi cos. És molt provable, per tant, que un cop s’hagi aconseguit, resulti molt fàcil torna-ho a fer.

Aprenentatge social

Com es pot intuir, aquesta emoció està estrictament relacionada a una emoció col·lectiva, i és que l’acroyoga sol pròpiament dit, no es pot practicar. Com hem dit abans, és gràcies a aquesta unió del grup social que la pràctica de l’acroyoga és tan significativa a tants nivells i alhora més ràpida d’aprendre que qualsevol acció individual que es pugui dur a terme. Com diu un proverbi africà, “si vols anar ràpid ves sol, si vols arribar lluny, fes-ho acompanyat.”

El triangle interactiu

En aquest cas, el triangle interactiu de l’aprenentatge és un mateix (conjuntament amb el company o companya de parella), la postura o postures que es volen fer (contingut) i els experts (professors) que ho ensenyen i acompanyen.

És interessantíssim poder passar per a tots els rols i aprendre un mateix ‘contingut’ des de diversos punts de vista. La compenetració necessària entre aquests tres elements és brutal i es creen uns vincles energètics molt forts. Per això també ‘atrapa’ l’acroyoga, perquè les sinergies entre les persones són boniques i només es pot practicar si la comunicació verbal i sobretot no verbal, és fluïda.

ZDP i ajut ajustat

Sense haver-hi una programació curricular, però sí una didàctica lògica i ben pensada pels experts, es van aprenent diverses postures d’acroyoga a mesura que es pren consciència del cos com a base o com a volador. Observo com en aquesta pràctica és molt fàcil identificar la Zona de Desenvolupament Proper d’un mateix i com s’hi va construint a sobre gràcies a l’ajut ajustat del experts.

M’apassionen els rescursos pedagogics  que tenen els experts per explicar i ensenyar des dels detalls de la tècnica fins a les correccions físiques o inclús de vegades emocionals dels qui estem aprenent. Veure des de fora la pedagogia que s’hi dóna, m’emociona; això s’esdevé ja des de l’escalfament, que sempre es tracta d’exercicis que ens prepararan física i mentalment per a la sessió de després. L’autoconcepte a l’hora de fer acroyoga també juga un paper important, i és que la bastida que ofereixen els experts també és emocional i psicològica.

Neurones mirall

I finalment, voldria parlar de les neurones mirall, que com ens explica la neurociència, són aquestes neurones que imiten allò que veuen. Estem d’acord en que quan un aprenentatge passa per l’experiència del cos -i en l’acroyoga això és gairebé el 100% així-, és molt més fàcil d’adquirir-lo. Però jo he pogut experimentar també l’exercici que fan les meves neurones mirall. Cada vegada que els experts ens mostren una posició o moviment, s’activen les neurones mirall, és a dir, d’alguna manera, queda retingut dins de la meva ment, així que tant sols mirant-ho, tot allò que el meu cos necessita per fer-ho, ja s’activa. I per això és tan important que els experts ens mostrin les postures vàries vegades i que entre elles, també s’aturin a fer-nos adonar d’algunes tècniques per fer-ho.

Motivació i disposició favorable

En definitiva, per a tot plegat, la meva disposició favorable no podria ser més bona a l‘hora d’aprendre acroyoga; s’hi donen totes les condicions per tal de que sigui un aprenentatge totalment significatiu!

Menú