Els clàssics són clàssics

Narrar versions dels clàssics als infants.

Els clàssics són clàssics perquè entre d’altres coses, “funcionen” davant d’una audiència infantil que escolta voraç. De vegades busquem aquells llibres nous, amb criteri pedagògic o originals perquè ens n’hem cansat d’explicar sempre el mateix. Tot i així, amb la pràctica, descobreixo que els clàssics “no fallen mai”.

Quan els infants ja coneixen una historia tradicional o un clàssic, és divertit jugar-hi amb versions que varien una mica o que aporten algun element innovador.

És el cas de la proposta que fan J.A. López Parreño i P. Mestre amb el conte de la “Rateta presumida” (Editorial Kalandraka), una adaptació de la tant coneguda història de La rateta que escombrava l’escaleta. L’element diferencial que destaquem més, a part d’un text d’autor i un final diferent, és la presentació de les imatges. Trobem una rateta representada amb una campaneta petita i els animals que la visiten fets d’elements de fusta o objectes que els simbolitzen sense una evidència aclaparant.

Els infants, d’uns 4 anys, que coneixen aquesta història s’hi troben divertits comentant les diferències del que ja coneixien i la originalitat en què estan fets el gat, el gall, el gos, i els diferents personatges del conte. Els agrada perquè estimula la seva imaginació i els fa sentir “més grans” evitant unes il·lustracions més evidents o clàssiques.

L’argument, també versionat, ofereix a la rateta – campana un ratolí – campana per casar-s’hi, i el text s’adapta tancant la història dient “i van replicar campanes el dia de la festa.”

Seria també el cas dels següents llibres, si bé, en aquests casos, els destinariem a nens i nenes més grans, de 8 a 10 anys: “The true story of the 3 little pigs” de J. Scieszka i L. Smith[1]  en què el llop té la possibilitat d’explicar la veritable història segons com la va viure i resulta que tot va ser degut a un esternut perquè estava encostipat quan va anar a buscar una mica de sucre als seus veïns als porquets.

I la versió mexicana d’Els tres porquets, “The three little javelinas” de S. Lowell i J. Harris[2], amb el mateix argument però amb personatges típics de de la zona d’Arizona, com ara els coyotes i els porcs senglars, amb unes il·lustracions molt realistes.

Animo a aquells narradors pels infants a experimentar amb diferents versions de clàssics, sempre pensant en l’edat dels nens i el seu coneixement del llegat cultural.

Gisela Colell

[1] Scieszka, J.; Smith, L. (1989), “The true story of the 3 little pigs”. Puffin Books: England 1989

[2] Lowell, S.; Harris; J (1992),“The three little javelinas”. Reading Rainbow Book: Arizona, 1998

Etiquetes: , , , ,