Categoria: Crítiques literàries

La Flauta Màgica (d’un Dinar Literari)

D’entre la remor dels nens del Dinar Literari jugant i corrent per jardí després de dinar sento unes nenes cantant “molt agut”, imitant l’àrea de la Reina de la Nit. M’hi acosto i de seguida em volen fer un concert. Desconec per què coneixen aquesta àrea tan famosa i ni elles mateixes ho saben. Els explico d’on surt i de seguida s’hi interessen.

Entrem a remenar pels calaixos perquè sé que una vegada vaig explicar la història de la Flauta màgica de Mozart en el World Book Day amb els nens amb qui treballava llavors, i per algun lloc encara en dec tenir informació, els personatges…

Estan emocionades perquè els hi expliqui més coses. No trobem el que busco però sí que tinc dos llibres de les òperes de Mozart i la seva vida, i de camí cap a l’escola a la tarda, els explico coses que sé. Llavors, ja és tot el grup qui hi està interessat.

Inclús sento que un nen diu, “, és clar, un savi noble, una reina dolenta, una filla i una daga… només pot ser emocionant.

 

La següent vegada que ens trobem ja ho tinc tot més preparat. Esperen amb candeletes saber més coses de la vida d’aquests personatges. Al final, aquesta història és com una mena de “culebrón” ple de vincles i sentiments i això, atrapa. Tots volen saber perquè s’odien Sarastro i la Reina de la Nit, i què farà Pamina amb la daga que li ha donat la seva mare, ¿seguirà les seves ordres?, i a en Papagueno, li trauran el forrellat que li priva cantar per ser massa entremaliat i xerrar mentides?

Reparteixo els personatges plastificats i cadascú és algú, posem alguns fragments de l’òpera i queden fascinats amb les seves veus, “aquest com canta?, agut o greu?”. “Busca’ns el tros en què la serp ataca a Tamino!”, i “Com maten la serp les Tres Dames?”

És genial que haguem acabat tots immersos en el món de La Flauta Màgica, com qui no vol la cosa, estirant del fil, ja hem compartit una història més, aquest cop ben acompanyats de música, de les òperes potser més famoses que existeixen.

[us_single_image image=”728″ size=”us_768_0″ align=”center”]
Etiquetes: , , , , ,

Xerrrada de Mercè Escardó

Mercè Escardó va tornar ahir entre el públic de mares i pares -i alguns mestres- del cicle de xerrades de l’Espai de família a Sta. Maria de Palautordera. Amb un públic delerós de sentir les històries que Escardó contava, la ponent va anar explicitant algunes de les teories que avalen la seva pràctica al món de la lectura infantil des de fa més de quaranta anys.

I què ens explicava aquesta bibliotecària que ha creat espais com la Biblioteca de Can Butjosa a Parets del Vallès o el projecte de Cal Llibre? Com ja s’exposava en el TFG sobre “Els beneficis de la lectura en veu alta a l’educació primària” (Gisela Colell, UNIR 2018), Mercè Escardó ens va parlar de la importància dels llibres de falda per a bebès i infants abans dels 3 anys, de la selecció prèvia de l’adult als llibres que llegeix als seus infants, de com no avorrir-se quan un infant demana el mateix conte cada vespre, de les il·lustracions reals dels llibres, del servei de les històries tradicionals, i sobretot, de l’essència de l’amor cap a les narracions que trobem als contes.

Personalment, va ser bonic re-viure que de petita em van compartir aquests llibres de falda com els de Helen Oxenbury (els quals encara conformen la meva col·lecció),  i que la majoria de llibres que va contar, jo també hi tinc un vincle especial, ja sigui de petita o perquè els he llegit en veu alta als nens i nenes de les escoles on he treballat:

Per exemple, coincideixo que llegir i “estirar del fil” (com m’agrada fer a mi) un llibre com “La gran fàbrica de les paraules” d’Agnès de Lestrade i Valeria Docampo és una delícia. En aquell moment, en un grupet de nens i nenes de set anys, enmig del camp britànic, vaig traduir jo mateixa a l’anglès aquets text quan encara no n’hi havia cap versió ni aquí ni allà, i vaig fabricar el conte, amb cartolines i trossets de diari enganxats. Si en van sortir de coses a partir d’aquest conte! (Més endavant publicarem un recull de “què en surt dels contes?”)

I també va ser bonic compartir les vivències de “We’re going on a bear hunt” que juntament amb el propi Michael Rosen cantant la cançó, he gaudit amb els infants, cantant, jugant i vivint la història d’aquest conte. Quin goig.

Va ser una bona estona entranyable, plena de contingut, que ens va fer recordar els beneficis de la literatura a la infància ja treballats al TFG i en els que tant hi creiem. En tot cas, “com podríem ser mestres sense explicar contes?!?”

Etiquetes: , , ,

Presentació del llibre: “La literatura a l’educació infantil”

Ahir, en el pati fresc de la preciosa llibreria Casa Anita de Gràcia, un bon grup de persones ens va fer endinsar dins del món màgic de la literatura infantil, gràcies a la presentació del llibre que l’Associació de Mestres Rosa Sensat va treure a la llum.

Vam re-connectar amb això que tant intuïm de la força de les històries i de les il·lustracions d’un conte, aquest cop, escrit i publicat, consensuat i estudiat, per mans de professionals de l’educació ben diversos.
Podríem dir que avui, gràcies a aquesta publicació, totes aquelles experiències pràctiques a l’entorn de la literatura amb infants de 0 – 3 anys queden emmarcades i documentades per aquesta teoria. I que important que és això, remarcava Joan Portell (pedagog i escriptor), quan els plans d’estudi de les facultats d’educació són deficitaris i tanmateix a les escoles es fa tan bona feina, com ens recordaven les autores del llibre, Cristina Correro i Neus Real (professores de la UAB).

I d’altres autors que hi han dit la seva en aquest llibre, professionals de l’educació d’una rellevància important com Maria Rosa Gil (psicòloga) o bé MM (bibliotecària), aportant els beneficis de la literatura i la lectura en veu alta i una bona proposta de classificació de referents literaris. Es a parlar de la literatura com a lectura tranquil·litzadora, de l’afectiu amb l’adult, de l’imaginari col·lectiu, de la comprensió de textos literaris…

És interessant i necessari, tal com es va comentar, entendre la literatura com a art, com a text de qualitat, amb un sentit estètic i de gaudi, allunyant-se de les fórmules farmacològiques i d’utilitzar el llibre per a usos curriculars o pedagògics.
I per englobar aquest seguit d’idees bàsiques però necessàries en aquest món creixent de la literatura infantil a casa nostra i tanmateix amb mancat de referents que guien, es presenten cinc experiències pràctiques de d’escoles pioneres amb les biblioteques escolars i la lectura a l’aula.

Amb ganes de llegir el llibre i essent més conscients a l’hora d’explicar i llegir contes, abans de marxar encara vam poder conversar una estona entre uns i altres i xafardejar per la llibreria amb il·lusió d’adquirir-ho tot per explicar-ho demà als nostres infants a l’escola.

Correro, C.; Real, N. (2017) “La literatura a l’educaió infantil.” Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona (2017)

Etiquetes: , , , , ,

Els clàssics són clàssics

Narrar versions dels clàssics als infants.

Els clàssics són clàssics perquè entre d’altres coses, “funcionen” davant d’una audiència infantil que escolta voraç. De vegades busquem aquells llibres nous, amb criteri pedagògic o originals perquè ens n’hem cansat d’explicar sempre el mateix. Tot i així, amb la pràctica, descobreixo que els clàssics “no fallen mai”.

Quan els infants ja coneixen una historia tradicional o un clàssic, és divertit jugar-hi amb versions que varien una mica o que aporten algun element innovador.

És el cas de la proposta que fan J.A. López Parreño i P. Mestre amb el conte de la “Rateta presumida” (Editorial Kalandraka), una adaptació de la tant coneguda història de La rateta que escombrava l’escaleta. L’element diferencial que destaquem més, a part d’un text d’autor i un final diferent, és la presentació de les imatges. Trobem una rateta representada amb una campaneta petita i els animals que la visiten fets d’elements de fusta o objectes que els simbolitzen sense una evidència aclaparant.

Els infants, d’uns 4 anys, que coneixen aquesta història s’hi troben divertits comentant les diferències del que ja coneixien i la originalitat en què estan fets el gat, el gall, el gos, i els diferents personatges del conte. Els agrada perquè estimula la seva imaginació i els fa sentir “més grans” evitant unes il·lustracions més evidents o clàssiques.

L’argument, també versionat, ofereix a la rateta – campana un ratolí – campana per casar-s’hi, i el text s’adapta tancant la història dient “i van replicar campanes el dia de la festa.”

Seria també el cas dels següents llibres, si bé, en aquests casos, els destinariem a nens i nenes més grans, de 8 a 10 anys: “The true story of the 3 little pigs” de J. Scieszka i L. Smith[1]  en què el llop té la possibilitat d’explicar la veritable història segons com la va viure i resulta que tot va ser degut a un esternut perquè estava encostipat quan va anar a buscar una mica de sucre als seus veïns als porquets.

I la versió mexicana d’Els tres porquets, “The three little javelinas” de S. Lowell i J. Harris[2], amb el mateix argument però amb personatges típics de de la zona d’Arizona, com ara els coyotes i els porcs senglars, amb unes il·lustracions molt realistes.

Animo a aquells narradors pels infants a experimentar amb diferents versions de clàssics, sempre pensant en l’edat dels nens i el seu coneixement del llegat cultural.

Gisela Colell

[1] Scieszka, J.; Smith, L. (1989), “The true story of the 3 little pigs”. Puffin Books: England 1989

[2] Lowell, S.; Harris; J (1992),“The three little javelinas”. Reading Rainbow Book: Arizona, 1998

Etiquetes: , , , ,